Bits,Bye, Kb,Mb, Gb...

Bit, Byte, Kas, Megas, Gigas, son termes que es designen per referir-nos a la mida o capacitat d'una memòria. La unitat mínima d'emmagatzematge es el bit (binary digit), aquesta unitat pot tenir dos valors possibles 0 i 1, a partir d'aquí es faran diferents combinacions:

Unitat Equivalència Aproximació mida

1 bit 0 ó 1 1 lletra

1 byte 8 bits 1 paraula

1 Kb (Kilobyte) 1024 bytes 1 frase

1 Mb (Megabyte) 1024 Kilobytes 1 document

1 Gb (Gigabyte) 1024 Megabytes 1 enciclopèdia

1 Tb (Terabyte) 1024 Gigabytes 1 biblioteca

Resolució imatges

En l'actualitat, les màquines electròniques destinades a la impressió només tenen un sistema d'imprimir: Divideixen l'espai imprimible en un reticle de diminutes cel·les i imprimeixen unes si i unes altres no.

Els procediments poden variar. Els fluids que s'apliquen i els mitjans sobre els quals s'apliquen, també, però el que no varia, almenys al començament del segle XXI, és el fet que les màquines només poden imprimir un punt o no imprimir-lo. No poden "imprimir-lo un poc", com si faria un pinzell o un llapis manejat per un artista. Abans d'entrar en matèria, cal destacar que els aparells als quals aquí es fa referència són bàsicament aparells PostScript, que és el sistema per a la realització de documents digitals predominant avui dia en les arts gràfiques.

Una màquina capaç de dividir un espai donat en més cel·les que una altra, farà que aquestes cel·les siguin més petites. El resultat d'això serà que el dibuix que traci imprimint unes cel·les sí i unes altres no, serà molt més detallat.

El nombre d unitats mínimes d'impressió que una màquina és capaç de realitzar com a màxim en un espai donat és el que es diu "resolució". A major nombre de resolució, major nitidesa de dibuix.

És important ressaltar que la resolució se sol amidar en punts per polzades (abreujat ppp) i que aquestes són sempre lineals, és a dir, que estan formades per una fila de punts d'impressió col·locats en línia, un darrere d'un altre. Així, vam parlar d'una impressora amb 300 punts per polzada (una polzada equival a uns 2,54 centímetres). De fet la resolució en punts d'impressió per polzada cúbica d'una filmadora de 2.400 ppp és de 5.760.000 punts, la resolució per polzada cúbica d'una impressora de 600 ppp és de només 360.000 punts.

La diferència és notable (per això els fabricants d'impressores han assolit imposar la mesura lineal sense ressaltar la paraula "lineal", la diferència sembla menor...).

A qualsevol sistema que es basi en la divisió de l'espai en un reticle, se li pot aplicar aquest concepte de "resolució". De fet, els monitors tenen una resolució de 72 píxels per polzada en els aparells Macintosh i 96 píxels per polzada en els PCs del sistema Windows. Fins i tot es pot parlar de resolució al parlar de catifes perses (de fet, es fa així i es parla de "nusos per centímetre", quants més nusos, millor qualitat de dibuix i major preu).

Resolució monitor

Es tracta del nombre de punts que pot representar el monitor per pantalla, en horitzontal x vertical.

Així, un monitor la resolució màxima del qual sigui de 1024x768 punts pot representar fins a 768 línies horitzontals de 1024 punts cadascuna, probablement a més d'altres resolucions inferiors, com 640x480 o 800x600.

Com més gran sigui la resolució d'un monitor, millor serà la qualitat de la imatge en pantalla, i major serà la qualitat (i per tant el preu) del monitor. La resolució ha de ser apropiada a més a la grandària del monitor; és normal que un monitor de 14" o 15" no ofereixi 1280x1024 punts, mentre que és el mínim exigible a un de 17" o superior.

Els valors recomanats per a treballar són els més còmodes, els més ergonòmics, que són els apropiats per a tasques generals com les ofimàtiques. Per a unes altres més específiques com CAD, o en general quan no ens importa forçar un poc més la vista, convé passar a l'immediatament superior; per exemple, en monitors de 19" es pot usar una resolució de 1600x1200 sense majors problemes.

La resolució està estretament relacionada amb el nombre de colors presentats, relacionat tot això amb la quantitat de memòria de la targeta gràfica

Models de color

Es necessita un mètode precís per a definir els colors.
Els models de color proporcionen diversos mètodes per a definir els colors, i cada model defineix els colors mitjançant components de color específics. Existeixen diversos models de color per a triar quan es creen gràfics.

Model de color CMYK

El model de color CMYK defineix els colors amb aquests components: · Cian (C) · Magenta (M) · Groc (I) · Negre (K)
Els components cian, magenta, groc i negre són les quantitats de tinta d'aquests colors que conté un color CMYK i s'amiden en percentatges de 0 a 100.
El model de color CMYK és un model sustractiu. Els models sustractius empren la llum reflectida per a mostrar els colors. Els materials impresos es creen amb el model de color CMYK. Quan es combinen els colors cian, magenta, groc i negre, i el valor de cada component és 100, el resultat és negre. Quan el valor de cada component és 0, el resultat és blanc pur.

Model de color RGB

El model de color RGB defineix els colors amb aquests components: · Vermell(R) · Verda (G) · Blava (B) Els components vermell, verd i blau són les quantitats de llum d'aquests colors que conté un color RGB i s'amiden en valors de 0 a 255.
El model de color RGB és un model additiu. Els models additius empren la llum transmesa per a mostrar els colors. Els monitors utilitzen el model de color RGB. Quan es combina llum en vermell, verd i blau, i el valor de cada component és 255, el resultat és blanc. Quan el valor de cada component és 0, el resultat és negre pur.

Model de color HSB

El model de color HSB defineix els colors amb aquests components: · Matís (H) · Saturació (S) · Lluentor (B) El matís indica el pigment d'un color i s'amida en graus de 0 a 359 (per exemple, 0 graus és vermell, 60 graus groc, 120 graus verd, 180 graus cian, 240 graus blau i 300 graus magenta). La saturació determina si un color és viu o apagat, i s'amida en percentatges de 0 a 100 (com més gran és el percentatge, més viu és el color).
La lluentor indica la quantitat de blanc que conté el color i s'amida en percentatges de 0 a 100 (com més gran és el percentatge, més lluentor té el color).

Model de color Escala de grisos

El model de color Escala de grisos defineix els colors només amb un component, la lluminositat, i s'amida en valors de 0 a 255. Cada color de l'escala de grises té els mateixos valors dels components vermell, verd i blau del model de color RGB.

Codificació binaria grisos

Escala de grisos,

sèrie progressiva de tons que van des del negre al blanc. Les escales de grisos s'utilitzen en gràfics per ordinador o computadora per a afegir detall a les imatges gràfiques.

El nombre de nivells de gris depèn del nombre de bits que s'usin per a descriure el color de cada píxel (punt) de la imatge. Quants més bits s'emprin en la codificació de les gammes de grisa, més nivells poden utilitzar-se. Per exemple, l'ús de 2 bits per píxel permet 4 únics nivells de gris; 6 bits per píxel permeten 64 nivells distints en una escala de grises i 8 bits permeten 256. A mesura que augmenta el nombre de bits de codificació, augmenten els requisits d'emmagatzematge. Per exemple, es requereix 1 byte d'emmagatzematge per cada píxel d'una imatge (10.000 bytes per a una imatge petita de 100 píxels d'ample per 100 píxels d'alt). Per tant, és necessari equilibrar la resolució i la capacitat d'emmagatzematge requerida per la imatge perquè aquesta sigui de bona qualitat sense desaprofitar la memòria.

La manera que les imatges d'escales de grises es representen en la pantalla i en el paper varia segons el tipus de maquinari i segons l'aplicació utilitzada. Els grisos poden representar-se com escales de grises, amb punts de semitons, o amb reducció a dos colors.

En una imatge en escala de grises cada punt de la imatge s'emmagatzema en un Byte, on el seu valor numèric representa el seu to, que pot oscil·lar entre el blanc (255) i el negre (0). Això vol dir que és una imatge on existeixen 256 tons de gris (de 0 a 255, ambdós inclusivament).


És a dir, la profunditat de color és el nombre de bits que defineixen cada píxel, que determinen el màxim numero de colors que pot tenir. Si cada píxel ve determinat per 2 Bytes (=16 bits) en comptes de per un Byte, existiran 65.536 tons de gris, ja que el nombre binari 1111111111111111 correspon a 65.536.

És el que es denomina una profunditat de color de 16 bits. En fotografia digital hi ha 2 tipus d'imatge, de forma similar a la tradicional: escala de grises i color. La primera es denomina “escala de grises” precisament per a diferenciar-la del blanc i negre on solament existeixen 2 tons, el blanc i el negre.

Aquesta última (la imatge de blanc i negre) és una imatge amb 1 bit per píxel. Quants més bits defineixin cada píxel, més tons podrà tenir: si té 4 bits per píxel, tindrà 16 grisos i si té 2 bits tindrà 4 grisos.

Càlcul tamany d'arxiu

Es pot calcular la grandària de qualsevol arxiu d'imatge de pixels multiplicant la quantitat de pixels horitzontals per la quantitat de pixels verticals, i després multiplicar aquest producte per la profunditat

Canals

Conèixer els conceptes de canals de color i profunditat de bits és necessari per a comprendre de quina manera Photoshop emmagatzema i mostra la informació del color de les imatges.

Els canals de color Qualsevol imatge en Photoshop té, almenys, un canal de color. Aquests emmagatzemen la informació dels colors de la imatge.

Com hem vist anteriorment, la quantitat de canals d'una imatge depèn de la seva manera de color. Per exemple, una imatge CMYK té quatre canals, un per a la informació del cian, altre per al magenta, altre per al groc i altre per al negre. Per la seva banda, les imatges de Mapa de bits, Escala de grises, Duotonos i Color indexat tenen un sol canal, mentre que les imatges RGB i Lab tenen tres.

La informació sobre els de canals d'una imatge es mostra en la taujana ‘Canales’, com pots veure en aquest exemple.

Per a entendre millor en què consisteix un canal, pots comparar-los amb cadascuna de les planxes d'impressió. En el procés d'impressió en cuatricromía s'utilitzen quatre planxes, i cadascuna d'elles està entintada amb un dels colors cian, magenta, groc i negre. Per a imprimir una pàgina, aquesta passa successivament per totes les planxes, de manera que es van afegint capes de color fins a formar el color compost.

En certa manera, els canals descomponen el color global d'una imatge en els seus colors bàsics. A més els canals de color bàsics, a una imatge es poden afegir canals addicionals, denominats canals alfa, que s'utilitzen per a emmagatzemar i editar seleccions com màscares. En aquest exemple pots veure un canal alfa que s'ha utilitzat per a seleccionar el baló, separant-lo del seu fons.

Pots crear un nou canal alfa fent clic en el botó amb una fletxa situat en la part superior esquerra de la taujana ‘Canales’ i després triar ‘Nou canal’. El nou canal es crea en blanc i ja està disposat perquè puguis utilitzar les eines de pintura, edició o selecció per a crear les màscares.